Un lloc per viure conscient de viure
  • portalholístic

    Els millors professionals i centres

  • T'ajudaran a somriure't...

  • a relaxar-te...

  • a fluir com ell...

     

     

  • a sentir-los...

  • a contemplar-la...

  • a respectar-te...                                 

     

     

Xerrem amb... > Marta Matarín

Brahma Kumaris Marta Matarín PortalHolístic
Marta Matarín

La meditació ens ajuda a trobar la veritable identitat

Prenc contacte amb el món de la meditació gràcies a la Marta Matarín del Centre Brahma Kumaris de Barcelona

28 de juliol de 2016

En una calorosa tarda de juliol, tinc la sort d’asseure’m a xerrar amb la Marta Matarín, professora de meditació Raja Ioga, pensament positiu i responsable de la coordinació del Centre Brahma Kumaris de Barcelona.

Amb un somriure amorós, la Marta ens rep i ens ensenya el centre, una illa de silenci i pau al bell mig de la ciutat comtal. De seguit ens envolta la calidesa i serenor de la seva veu i mirada. I sento com la pràctica de la meditació, ha forjat en ella una lluminositat especial, blanca com la camisa que vesteix, que ens acarona i convida a seguir-la per aconseguir entrar en aquest món misteriós que tots tenim a dins, tal com ella ha fet i fa cada dia.

Gràcies Marta per ajudar-nos a recordar qui som en realitat. Us deixo aquí les seves boniques paraules que de ben segur us guiaran tant com a mi.

 

A quina edat vas començar a meditar?

Als 14 anys, vaig començar amb els meus pares.

I els amics et deien alguna cosa?

Els amics no, però a l’escola sí. Fa més de 30 anys, fer meditació era una cosa raríssima. Jo anava a una escola cristiana i no ho van entendre massa bé. Em deien: “On t’has ficat? Els teus pares que facin el que vulguin, però això no és el que hauries d’estar fent tu!

T’havies de justificar…

Procurava no explicar massa perquè no m’entenien. Parlo dels profes de l’escola, no pas de les amistats.

I en l’adolescència vas seguir tenint-ho molt clar

Sí, ho tenia molt clar. Quan tens una cosa clara i et sents segur amb el que estàs fent i sobretot penses que no fas mal a ningú, ni fas res dolent, quin problema hi ha?

Quan tens una cosa clara i et sents segur amb el que estàs fent i sobretot penses que no fas mal a ningú, ni fas res dolent, quin problema hi ha?

Una joveneta amb una forta autoestima…

Sí, bastant.

La meditació potser també t’ajudava?

Sí, i sobretot l’autoestima va créixer moltíssim amb la meditació. No podria dir que tenia la mateixa autoestima abans que ara.

Als adolescents els pot anar bé meditar, oi?

Si, i més avui en dia. Perquè ser jove ara no és el mateix que ser jove en aquella època. En aquell temps no teníem telèfon mòbil, ni xarxes socials… Tot plegat és una manera de fugir del món. Si tu li treus el mòbil a un adolescent, segons a quina edat es queden com pensant: “I ara què faig?”.

Perduts?

Sí. Mentre que si una persona jove practica meditació, tindrà un espai per connectar amb si mateix. No es desfarà de les coses del món, ni deixarà la relació amb la gent, ja que per això estem aquí, sinó que disposarà d’un espai de retrobament, per poder desconnectar i dir: “Això es queda aquí, ara estic aquí, ara em centro en aquest moment i en això que he de fer”. És fonamental.

... si una persona jove practica meditació, tindrà un espai per connectar amb si mateix

Amb crisi d’identitat, de no saber molt bé qui ets, o voler ser qui no ets, la meditació pot ajudar molt a estar més amb tu mateix, a gaudir de la teva companyia, d’anar reconeixent qui ets. I per tant, que els teus referents vagin sent més tu mateix.

I com expliques això “d’estar amb un mateix”? Jo ja estic amb mi mateixa ara…

Bé, estem sempre amb els ulls cap enfora. Tenim molt contacte amb l’exterior i de tant en tant és fonamental deixar de fer per uns minuts només. Deixar l’acció per entrar en la connexió amb allò que és més profund i més autèntic, que ets tu mateix. I sembla una paradoxa perquè, què vol dir ser jo mateix? Si en realitat sóc jo, no? Anem a descobrir l’altra part del món i en canvi no ens coneixem a nosaltres mateixos!

Un exemple?

Per exemple, quan surt una reacció que desconeixes… Això d’on ha sortit? Aquestes paraules, com és que m’han sortit amb aquest to de veu? Com he sigut capaç d’expressar-me d’aquesta forma?

És a dir, jo no sóc les meves reaccions, però tampoc sóc el meu nom, ofici, carrera…

Cal deixar d’identificar-se amb el que són etiquetes i despullar-se de totes elles: no sóc el càrrec a l’empresa, no sóc pare, no sóc mare… Són papers que represento, són responsabilitats, però no sóc jo. No sempre podré fer el paper de mare o pare de família, per exemple. Què li passa a molta gent quan es jubila? Tota aquesta crisi postjubilació és una crisi d’identitat molt forta perquè justament es desvinculen d’allò que ha sigut la seva identitat durant anys. I la meditació ens ajuda a trobar la veritable identitat i a entendre que això altre poden ser “papers”, però que no sóc jo. La meditació ens posa en contacte amb el Jo intern.

Quan estàs present en allò que estàs fent, pots anar reconeixent-te i descobrint-te mitjançant l’observació, el silenci, l’augment de la capacitat d’escolta, la capacitat de prendre decisions… Des d’una ment més tranquil·la, més calmada, pots anar veient què és allò que vols fer.

Tenim molt contacte amb l’exterior i de tant en tant és fonamental deixar de fer per uns minuts només. Deixar l’acció per entrar en la connexió amb allò que és més profund i més autèntic, que ets tu mateix

Hi ha persones que no volen descobrir-ho, que els fa por saber que no són qui pensaven?

Sí, hi ha molta gent que fuig. Quan arriba una persona a casa i el primer que fa és encendre la televisió, què està fent? Està fugint d’estar amb ella mateixa. És com una fugida per no mirar qui són. Hi ha gent que pot estar malalta, o molt capficada amb les coses personals que està vivint i li aniria molt bé fer una parada, tranquil·litzar-se, relaxar-se, respirar… però conscientment. Respirar ho fem sempre… però no sempre respirem amb consciència… És molt difícil per molta gent desconnectar. I la meditació no és una medicina, però és un complement molt sa, molt bo.

És curiós el fet de formar-se una identitat al llarg de la vida per després haver-la de desmuntar…

És que néixer en aquest món no hauria de ser cap mena d’experiència de desconnexió d’un mateix. Des del moment que neixes se t’identifica com a nen o nena, se’t diu que has de fer això o allò altre… El món en què naixem ens condiciona totalment. Fins que arriba un moment que dius: Ah? Però, és aquesta la veritat? És el que vull estar fent? Quan ens qüestionem això, comencem a buscar altres alternatives. No per deixar de fer allò que estàs fent, perquè no hi ha cap mal en fer-ho, sinó per trobar allò que li donaria més sentit a la teva vida. I això és molt important.

La meditació ens posa en contacte amb el Jo intern

Si fóssim conscients d’aquesta realitat des del començament ens estalviaríem molt de dolor…

Podria ser. Però tampoc penso que estigui malament tal com és perquè potser quan venim “de buit”, diguem-ho així, potser no ho apreciem tant. Es tracta d’apreciar-ho, de valorar-ho… De conèixer-te a tu, des d’aquest espai, fer aquesta parada i mirar cap endins…

I amb la meditació, a un nivell més palpable, què aconsegueixo?

Més serenor i més claredat mental per prendre decisions. I que la respiració, d’una manera més natural, sigui més tranquil·la. Quan respirem estem oxigenant les nostres cèl·lules, per tant estem participant de tota la riquesa de la nostra sang i de tot el que té a veure amb l’oxigen. Avui en dia hi ha molts estudis sobre aquest tema, de com ajuda al sistema immunològic, de com l’enforteix. Però també la relació amb els altres és diferent, no només amb un mateix. Si pot haver una manera de funcionar basant-se en estímuls, impulsos, reaccions… amb la meditació s’arriba a transformar la reacció per una resposta.

No t’evita les adversitats…

Si has de viure la situació adversa, la viuràs igual, però en comptes de viure-la de manera estressadíssima o negativa, amb la meditació la pots viure des d’un punt de vista més positiu i com un aprenentatge.

I esdevens millor persona?

Sí.

Millor que jo, que els altres?

No estem parlant de com són els altres i que tu puguis ser millor. Es tracta que cadascú pugui desenvolupar al màxim el seu potencial. Es tracta de ser millor tu. De quina és la teva millor versió de tu mateix.

És molt difícil per molta gent desconnectar. I la meditació no és una medicina, però és un complement molt sa, molt bo

Amb aquesta millora ajudes també als altres…

Sí, encara que no t’ho proposis, perquè quan tu canvies, el teu entorn canvia també.

Hi ha una força invisible que detecta que tu has canviat?

És a nivell vibracional i energètic. Tu potser no has explicat a ningú que medites, però tota l’energia pacífica que desprens, l’aura que t’envolta, té un efecte… Energèticament estem creant alguna cosa. El Jo que estàs fent tu, té la seva projecció.

Es tracta de ser millor tu. De quina és la teva millor versió de tu mateix

Aquesta energia seria l’essència, l’ànima?

Des de la meditació que practiquem, que és la meditació Raja Ioga, l’ànima, l’essència, l’energia, la persona… són el mateix: la força o l’energia que dóna vida a aquest cos. Quan una persona mor, veiem que encara té òrgans al cos que el podrien fer funcionar. Però en canvi, és com si l’espurna de llum que li donava vida ja no hi fos. El que li dóna la diferència és l’Ésser. Llavors, quan ens adonem què som i qui som, és també una manera de donar sentit a la vida, d’entendre la mort com a part de la vida. Reconèixer que, no és que tinguis tu aquesta llum que et dóna vida, és que tu ets la llum que dóna vida a aquest cos. El tema de l’espiritualitat s’entén de moltes maneres, però aquest és el click! Es tracta de donar-li la volta al plantejament de que som un cos i tenim una ànima o un esperit.

D’aquesta manera entendríem perquè ara estic en aquest cos que té vida, o podria no tenir-ne. Jo sóc l’energia i el que tinc és un cos. I de la mateixa manera que estic asseguda en aquest sofà i aquest sofà durarà un temps, doncs, aquest cos també durarà un temps, però jo no moriré mai.

Llavors és quelcom molt més gran que jo…

I qui és aquest jo?

La llum?

I què hi pot haver més gran que aquesta llum?

... no és que tinguis tu aquesta llum que et dóna vida, és que tu ets la llum que dóna vida a aquest cos... aquest és el click!

Res…

Aquesta cosa més gran, és aquesta llum, aquesta energia que ets tu, jo, el Jan…

Pots arribar a veure que no hi ha separació entre nosaltres, no?

Arribes a reconèixer que tothom és un ésser viu i que igual que tu fas una recerca interna per anar-te descobrint més, els altres també ho estan fent. O també succeeix que, a vegades potser exigim molt, però cal entendre que cadascú està en el seu procés i no li pots demanar res a aquesta persona. Vés a saber en quin procés personal vital està! I jo? En quin procés estic? Igual que a mi m’ha costat un temps canviar, i què segueixo canviant, doncs l’altre també necessita el seu espai i el seu temps per poder-ho fer…

I entrar en aquesta espiritualitat, a través de la meditació o a través d’un canvi personal, t’ajuda a sentir-te una persona més plena?

De forma innata l’ésser humà té qualitats com la pau, l’amor, l’autenticitat… T’ajuda a reconnectar amb tot allò que et dóna valor, diguem-ho així. Amb tots els teus tresors: qualitats, fortaleses i també amb les debilitats, perquè ho descobreixes tot. Hi ha flors, però també hi ha males herbes… i tot està a dins! Tot forma part d’un mateix. I no només ens hem embrutat, sinó que hem actuat molt amb mecanismes de defensa que ens han anat molt bé. Tu saps que quan dónes un cop de puny sobre la taula, l’altre calla i això ho aprens. Al final ho assimiles com un patró de comportament teu, però no ho és.

Arribes a reconèixer que tothom és un ésser viu i que igual que tu fas una recerca interna per anar-te descobrint més, els altres també ho estan fent

Cal acceptar també les debilitats doncs…

Si, i estimar-les, perquè si no pots assumir-les bé, no pots transformar-les.

Quan una persona viu en modus supervivència, deu ser molt difícil començar a viure des de l’espiritualitat…

Sí. Tu li pots parlar d’espiritualitat o de meditació a una persona, però si no ha menjat des de fa 3 dies, el que voldrà és un plat a taula. Aquella és la seva necessitat i no li parlis de res més. Clar que és molt difícil quan no has viscut una situació de tant dolor límit, però una persona que sap de què va l’espiritualitat, té molts més recursos per fer front a aquestes situacions caòtiques. Llavors serien dos plantejaments diferents d’una mateixa realitat. Si has estat meditant i vius una situació caòtica, pots observar i dir-te: “Bé, ara la situació és aquesta. No m’havia passat mai, però ara em trobo en aquesta situació, però tinc eines”.

Tu ets professora de pensament positiu i fas tallers, només em cal ser positiva i ja està?

Aquí ens serveix com a mètode per iniciar el tema de la meditació. Hi ha persones que entren directament a la meditació. Altres ni tan sols s’ho han plantejat, però sí que veuen que la negativitat interna els està fent molt de mal. Llavors els serveix com a porta d’entrada per fer una mirada cap endins, més profunda. Pensar en positiu no vol dir que tot està bé, que tot és fantàstic… perquè seria fugir de la realitat. Es tracta de reconèixer que hi ha coses que no són tan positives i intentar ser resolutiu amb allò que està passant. Què pots fer tu davant d’aquella situació, sigui la que sigui…

Quina seria la rutina per començar a meditar?

Crear un espai adient és fonamental. Pots meditar a qualsevol lloc i seguiràs meditant a qualsevol lloc, vagis en cotxe o siguis a casa. Però el fet de tenir un espai concret, un raconet de meditació on pots posar una espelmeta o una imatge d’una sortida de sol, és important perquè és com dir: “Mira, necessito físicament estar en aquest espai perquè m’ajuda a desconnectar de tota la resta i em centra en aquest moment, aquest instant”. No es tracta de fer un ritual, sinó de disposar de certs elements que potser ens recorden el propòsit de per què meditar: posar un encens, música suau o silenci. No vol dir que hagis de dependre d’aquest entorn perquè pots estar en qualsevol altre lloc i tenir la capacitat meditativa igual, però com a mínim que aquell espai sigui molt important per a tu…

De forma innata l’ésser humà té qualitats com la pau, l’amor, l’autenticitat… T’ajuda a reconnectar amb tot allò que et dóna valor

Pots meditar mirant una posta de sol…

Quan és amb elements de la natura, veient la bellesa externa, és un reflex de la bellesa interna… és molt bonic. Hauríem de tenir l’habilitat de meditar a qualsevol lloc, inclús en una gran ciutat.

I en el silenci de la meditació, la ment acaba calmant-se, però també veus que hi ha algú observant tot això, no?

Sí, és així com funciona. En el moment en què connectes amb aquesta quietud que tens a dins, després es produeix una identificació: jo qui sóc? I t’adones que qui mira per les finestres d’aquests ulls sóc jo, que qui escolta per aquestes orelles sóc jo… Per tant, qui és el que observa? Jo! És com anar fent aquesta diferenciació entre tot allò que és extern: elements, objectes, persones, el teu propi cos… i qui observa. Com si ens poguéssim veure com a espectadors d’una obra de teatre. En una obra tu no estàs jutjant el paper dels altres, estàs observant. I té sentit aquest paper, perquè sinó no tindria sentit el paper de l’altre…

En el moment en què connectes amb aquesta quietud que tens a dins, després es produeix una identificació: jo qui sóc? I t’adones que qui mira per les finestres d’aquests ulls sóc jo, que qui escolta per aquestes orelles sóc jo

Aquest observador, seria la llum de què parlàvem abans?

Exacte

Clar com la llum!

Sí. És l’ésser espiritual i parlar d’espiritualitat vol dir parlar de l’origen de l’experiència autèntica de l’ésser humà. D’allò que et dóna la condició d’ésser humà, més enllà de qualsevol religió…

Ara hi ha més persones buscant tot això?

Sí, hi ha una ona, una vibració molt positiva, molt constructiva… Persones també perdudes, que no saben molt bé cap a on buscar o què fer, però que no s’acontenten amb allò que el món els ofereix i busquen quelcom més….

I des del centre de Brahma Kumaris, com els ajudeu?

Tot el que fem, està enfocat a què les persones puguin desenvolupar tot el seu potencial amb la pràctica de la meditació. Fem cursos de pensament positiu, d’autoestima, de prevenció de l’estrés… Organitzem cursos de caps de setmana, retirs, recessos espirituals… Col·laborem en centres penitenciaris, universitats, empreses, col·lectius de malalts, entitats que volen incorporar la pràctica de la meditació amb els seus associats. I tots som voluntaris. Cadascú té la seva manera de guanyar-se la vida, però tot el que fem a través del centre és gràcies al voluntariat. Per exemple, aquí tenim un grup de professors, i ens anem organitzant: “Jo tinc els dimarts”, “Jo els dissabtes”, “Jo tal...” i entre tots fem un puzle. És maquíssim! Inclús a la botiga, tot és voluntariat!

I així a tots els vostres centres?

Sí, a tots. Brahma Kumaris pertany a una Xarxa Internacional de centres de meditació present a 120 països. Tenim gairebé uns 9000 centres. I a l’Estat Espanyol, som presents a 15 ciutats, més d’altres a on no hi ha centres, però sí que es fan activitats. Barcelona és la seu nacional, el primer centre que es va obrir a Espanya l’any 1980.

També feu retransmissions en directe…

Sí. D’ençà que hi ha tot el tema de xarxes socials i internet, tenim canals de Youtube… Fem conferències que gravem des d’un web que es diu Mindalia.com i algunes es retransmeten en directe. Les persones s’han de registrar per veure-les, però les poden seguir en diferit.

I editeu llibres, cds..?

Alguns sí que han estat publicats aquí, però bàsicament han sigut traduccions d’altres coses que ja existien. No tenim tants voluntaris, ni autors, ni escriptors! Tenim meditacions guiades, que acompanyen a moltes persones en el procés d’inici. Al principi són molt útils.

Moltes gràcies Marta per aquesta bonica estona. Ha de ser molt inspirador poder ajudar a tantes persones arreu del món…

Sí. És molt bonic viatjar i que algunes persones et diguin: “Jo medito amb vosaltres!

Certament cada cop feu una xarxa més gran de “meditadors”…

I és maco anar arrelant d’aquesta manera!

Cristina Jané

Llicència de Creative Commons

 

 

Enllaços d'interès relacionats amb aquesta xerrada:

- Brahma Kumaris

- Brahma Kumaris contacte

- Mindalia TV

- Publicacions de Brahma Kumaris

 

 

 

Ets professional i vols aparèixer al nostre buscadorRegistra't gratuïtament a PortalHolístic!

Busques un professional? Troba'ls aquí!

Busques un esdeveniment? Troba'l aquí!

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 

 

 

Gràcies al Jan Pintó que ha assistit com a fotògraf 

Cercador

centres i professionals

de les teràpies naturals i activitats conscients

Select the region to restrict your search