Un lloc per viure conscient de viure
  • portalholístic

    Els millors professionals i centres

  • T'ajudaran a somriure't...

  • a relaxar-te...

  • a fluir com ell...

     

     

  • a sentir-los...

  • a contemplar-la...

  • a respectar-te...                                 

     

     

Xerrem amb... > Daniel Gabarró

Daniel Gabarro PortalHolístic
Daniel Gabarró

Tu no pots fer-me canviar si jo no vull

Aprenc de les sàvies paraules del Daniel Gabarró, acompanyant en processos d'autoconeixement i de creixement personal

13 de juny de 2016

Amb la profunda certesa de què rebré una lliçó personal, em dirigeixo cap a les boniques terres de Lleida a xerrar una estona amb el Daniel Gabarró, mestre i guia, escriptor, ponent i empresari, entre altres dedicacions…, tot i que la més misteriosa és sens dubte la que utilitza per presentar-se: “Un sherpa espiritual”.

En Daniel també ofereix llibres, material i cursos per aportar nous valors, inspirar i acompanyar les persones, les empreses i les organitzacions des d’una visió més conscient del món.

Al llarg de la xerrada puc copsar la seva humilitat, l’alegria, el respecte, l’afecte sincer… Però el que més sento és que el Daniel Gabarró ha gravat la paraula “acceptació” en la seva experiència personal, fins al punt d’integrar-la en l’energia que transmet.  I m’adono que estic davant d’algú molt savi, amb un llarg camí recorregut i que continua caminant amb fermesa.

És fantàstic reconèixer en l’altre l’acceptació cap a tu mateix. Gràcies Daniel! Serà aquesta la meva lliçó? Tant de bo les seves paraules us ajudin tant com a mi. Aquí les teniu.

 

 

T’agrada “fer muntanya”?

M’agrada molt la muntanya, però no estic en forma i em canso molt! Així que només hi passejo de tant en tant, però no faig excursions llargues. L’única muntanya on sempre hi sóc és la muntanya interior, la muntanya de l’autoconeixement. 

I el sobrenom de “sherpa”, d’on surt?

Bàsicament del rol. El sherpa és una persona que t’acompanya en un camí que ell ja ha fet i que coneix. Per tant t’estalvia molta feina! Jo acompanyo persones a caminar per dins seu, perquè conquereixin els seus propis cims, perquè arribin a conèixer-se profundament… 

Ahaa…

Però un sherpa només pot ser-ho del camí que coneix.

I acompanyes a les persones en el pla personal, professional, educatiu…?

Sí, jo els acompanyo en els camins que conec. He estat mestre al llarg de 25 anys, sóc empresari, he fet molt creixement personal, molt d’autoconeixement… Per tant són 3 àrees en què puc acompanyar les persones: educativa, empresarial i grupal. Però el meu acompanyament sempre és des de la consciència, des dels valors. I amb tendresa. Conèixer-nos és un treball que s’ha de fer amb amor, amb tendresa vers nosaltres… 

El sherpa és una persona que t’acompanya en un camí que ell ja ha fet i que coneix. Per tant t’estalvia molta feina!

I quina t’agrada més?

La que més m’agrada i és més profunda per a mi és l’espiritual. L’acompanyament empresarial obre els ulls als valors i veiem que no són contraris als guanys empresarials… L’acompanyament educatiu ensenya metodologies innovadores… però el que més m’agrada és que la persona es retrobi amb la seva essència: l’acompanyament espiritual.

I els teus “clients” són pacients, alumnes…?

Són alumnes! No considero ni tan sols que siguin clients. Jo tinc alumnes. Ells aprenen i jo aprenc amb ells. La meva feina és una gran sort. Em permet aprendre molt perquè estic obligat a ensenyar amb claredat… I això m’ajuda a entendre les coses cada cop més i més… 

I el perfil d’aquests alumnes, quin seria?

A vegades són persones individuals; altres són terapeutes, empresaris… Jo els acompanyo com a sherpa. Són persones que volen viure amb intensitat, que volen ser encara més felices. Jo els acompanyo, els facilito eines per viure en plenitud.

Però també tinc una vessant molt forta de “profe” i, sovint assessoro escoles i claustres sobre com educar per aconseguir la felicitat o sobre la didàctica de l’ortografia, els problemes matemàtics…  he estat profe d’escola durant 25 anys i clar, és un món que conec en profunditat.

Però a vegades els sherpes també t’ajuden amb l’equipatge, no?

Jo t’ajudo a portar coses que tu encara no pots portar, però que quan arribi el moment les portaràs. T’acompanyo i et faig fàcil l’excursió.

Per exemple?

La culpa. Costa molt de portar. Llavors jo l’agafo i si puc, te la transformo, per exemple, fent-te adonar què: “Tu no ets responsable del que els altres fan amb els teus errors. Tens dret a equivocar-te, però no ets responsable del que els altres fan amb els teus errors”.  Quan integres això, la culpa es desfà com un glaçó de gel… 

Tu no ets responsable del que els altres fan amb els teus errors. Tens dret a equivocar-te, però no ets responsable del que els altres fan amb els teus errors

Uff!, però amb els errors dels altres ens emprenyem molt a vegades!

Sí, però també és cert que allò que jo faig amb els seus errors, amb els errors dels altres, només depèn de mi. I el que els altres fan amb els meus errors depèn d’ells. Llavors quan transmeto aquesta idea i aprofundim en ella, la persona s’allibera de moltes coses. Només és un exemple…. però allò clau és oferir eines perquè es puguin autoobservar i integrin informacions de saviesa. En aquest sentit els estic aguantant la càmera, els faig de mirall. És una forma de carregar el seu pes.

I en el teu cas, quin ha estat el camí triat? He vist que tens molts títols…

Al llarg de molt temps, he fet treball d’autoconeixement perquè em calia, el volia i era una forma de treure el millor de mi. Però jo no escullo el camí que agafo. Em limito a decidir les coses que em van passant. Aleshores la meva vida s’escriu a partir de molts “Sí”. Però jo no busco i tampoc tinc molt decidit cap a on vaig. A partir d’aquí la vida s’expressa i això és molt maco.

Però hi ha un moment en què “decideixes” ser guia dels altres…

Bé, no és exactament així. En aquell moment jo era “profe” d’escola i un dels meus mestres espirituals em va dir: “Només entens les coses si les ensenyes. Tu ets mestre, així que espavila! Comparteix el que has après i ho acabaràs aprenent del tot. A partir d’ara t’has de posar a ensenyar. Pensa-t’ho! Fes el pas!”- Em va suggerir que compartís aquests coneixements. I vaig acceptar encantat, naturalment!

Només entens les coses si les ensenyes. Tu ets mestre, així que espavila! Comparteix el que has après i ho acabaràs aprenent del tot

Ensenyar els ensenyaments que tu havies rebut…

Sí, però també és cert que amb el temps jo hauria d’anar descobrint la meva pròpia forma de fer-ho. I efectivament així ha estat perquè al principi seguia les línies d’Antonio Blay i l’Antonio de Mello, però últimament estic incorporant molt al Geraldo Schemedling. Només incorporo allò que és clau per a la meva vida i que he verificat. Mai no parlo de res que no visqui en primera persona. Crec que hi ha massa gent que parla del que ha llegit, però encara no viu. Procuro no fer-ho. Només parlo del que visc. Llavors no explico, sinó que descric la meva pròpia vida. Això dóna molta potència al que ensenyo: és viu.   

El coneixement és només informació i quan aquesta pot donar resultats, sempre els mateixos, significa que l’has convertit en saviesa

Passes a l’acció…

Sí, perquè el coneixement no és suficient. El coneixement és només informació i quan aquesta pot donar resultats, sempre els mateixos, significa que l’has convertit en saviesa. Quan la teva informació a vegades dóna uns resultats i a vegades dóna uns altres, vol dir que no és gaire encertada i no la tens integrada.

Cal un treball constant

Clar, per això ensenyar em serveix tant per aprendre! Sóc el que té més sort de tots els meus alumnes perquè faig els meus cursos contínuament i m’ho recordo moltes vegades.

Jo sovint m’oblido del poc que sé i entro en pilot automàtic…

Això vol dir que t’has adormit. Per això és tan perillós que les coses et vagin bé perquè tendeixes a adormir-te molt més que quan creus que la vida t’és difícil. Et cal estar molt despert, simplement per mantenir la felicitat.

I tornem a aprendre només quan entrem en crisis?

No necessàriament. Però és el més normal. L’Antonio Blay sempre deia que nosaltres aprenem per discerniment, és a dir, perquè volem aprendre, o per patiment. Jo crec que molta gent aprèn per patiment. Però tot i així arriba un moment a la vida en el que tens prou comprensió i llavors t’adones que el patiment és optatiu i per tant comences a aprendre per discerniment. Però fins aleshores, com què culpes a l’exterior d’allò que et passa, vols que ells o elles canviïn. I això comporta molt patiment.

Ens hem de fer responsables i això és complicat

Sí, perquè tu no pots fer-me canviar si jo no vull. I fins que ho entens passes molt de temps intentant que la gent canviï, que sigui amable amb tu, que et comprenguin, que t’estimin…, que no hi hagi problemes. Estàs evitant les dificultats, i això és impossible: a la vida sempre hi són. Fins que un dia dius: “Calla! Si això jo no ho puc evitar!”- I és quan et preguntes: “On està el focus de poder? Qui mana en realitat a la meva vida? Quin és el tema central? La meva vida sóc jo, per què els dono poder als altres?”- És aleshores quan comences a fer un treball personal, d’autoconeixement. És el que marca la diferència, crec jo. Quan, en lloc de voler canviar els altres, et poses a canviar-te a tu, tot es transforma…. 

Seria com canviar les idees?

No estic parlant només d’idees, si no de la interpretació que tu fas de la realitat. És important adonar-me que la meva visió del món marca el que jo sento i que no ho podré canviar mentre continuï pensant de la mateixa manera.

Jo crec que molta gent aprèn per patiment. Però tot i així arriba un moment a la vida en el que tens prou comprensió i llavors t’adones que el patiment és optatiu i per tant comences a aprendre per discerniment

Aquest treball és una porta d’entrada a l’espiritualitat?

L’espiritualitat és qualsevol camí que em porti a la meva essència. En tant que la vaig descobrint, jo ja estic fent un camí espiritual. Puc fer un camí absolutament ateu, jueu, agnòstic… Qualsevol camí que m’allunyi no ho és, per més que estigui beneït per Lames i Bisbes.

I l’essència què és?

És allò que no canvia, al marge de què el nostre cos sí que ho faci, al marge de què tota la nostra vida es mogui: pensaments, emocions, sentiments, accions... La meva essència és allò que és immòbil, allò que sempre hi és. Anar-la descobrint i viure des d’ella i no des de la perifèria, és fer un treball espiritual profund. I tot canvia a millor quan ho fas.

Anar descobrint-ho tot de mica en mica?

Aquesta és una part. És la primera, perquè l’essència és com una ceba. A mesura que vas descobrint coses, vas més endins. Tot i que al final és molt possible que el que acabis descobrint sigui l’autèntica essència, que segurament no és personal (però d’aquest últim punt no en puc parlar perquè no el sé, només l’intueixo).

Però arriba un cert moment en què descobreixo que jo ja sóc, que ja era i que no calia ser, i que tota la recerca era inútil. Al llarg del camí vas treballant certes capes, deixes d’identificar-te amb els pensaments, amb les emocions i les accions… però encara hi ha un jo que s’identifica. L’essència ja hi era abans què aquest JO hi fos.

L’espiritualitat és qualsevol camí que em porti a la meva essència. En tant que la vaig descobrint, jo ja estic fent un camí espiritual

És una ensenyança profunda…

I aquí encara no he arribat fins al fons. Només estic a mig camí. Però aquesta part del camí sí que puc compartir-la.

Es podria començar per una presa de consciència?

Correcte. Però, què és la consciència? Al principi he de ser conscient de què sóc conscient perquè tinc tota la meva atenció posada en l’exterior i jo no m’incloc. A partir del moment en què començo a incloure’m, el jo comença a créixer. Mentrestant l’únic que creix és l’exterior, però aquest també és una part de la meva consciència perquè jo no puc viure fora del que veig, ni del que comprenc. El que passa és que ho divideixo en tres parts: jo, el món i la divinitat. Però les tres juntes creen l’espai on jo hi sóc. En realitat no estan separades. Molts místics diuen que tot és unitat. Que tu i jo som el mateix. Des de la seva percepció és ben evident: només et puc veure dins la meva consciència! Aleshores el primer pas és ser conscient de què JO SÓC. És quan comences a construir un jo sòlid, que no tremola, a qui l’exterior no el fa infeliç. Però hi ha un cert moment que aquest jo s’ha de dissoldre.

I has conegut algú que hagi dissolt aquest JO?

No. Però tu podries diferenciar el sànscrit antic del sànscrit medieval?

No!

Jo tampoc! Per tant és possible que algú l’hagi dissolt i jo no sàpiga llegir-ho. La meva visió és sempre en funció de la meva comprensió. Per tant potser tothom està il·luminat menys jo… i per això he de fer cursos!

I l’acceptació seria un altre factor important en aquest començament?

L’acceptació és fonamental. Fixa-t’hi que acceptació, comprensió i amor podrien ser tres sinònims. L’amor és l’acceptació del que succeeix. Si jo accepto que tu siguis com ets, llavors et puc estimar. Però només et puc acceptar si et comprenc. En realitat quan et miro des de l’acceptació, començo a acceptar-me i vaig descobrint més la meva profunditat. Es converteix en un camí d’acceptació i de descobriment cap a mi. A l’espiritualitat pots entrar des de camins molt diferents i això també és molt bonic. És com un diamant i el que importa és que entris amb consciència per alguna de les cares.

I els teus alumnes, o les persones en general, copsen aquesta part tan introspectiva, tan difícil d’explicar?

Sí. Jo faig un curs de 9 mesos que es diu Aula Interior… i la gent va tornant! Tot i que el paguen cada mes i ningú està obligat a tornar, però al mes següent estan allà. I em diuen: “La meva vida personal s’està transformant!”- I això que els 5 primers mesos els prohibeixo fer cap canvi. Només els demano que mirin i que no toquin els defectes, per terribles que siguin. I tanmateix les persones em diuen il·lusionats: “No sé què està passant!”.

Al principi he de ser conscient de què sóc conscient perquè tinc tota la meva atenció posada en l'exterior i jo no m’incloc. A partir del moment en què començo a incloure'm, el jo comença a créixer

Creus que ara hi ha més persones demanant-se aquest tipus de coses?

Sí, jo crec que sí. Em sembla que el món està fent un canvi. Hi ha una consciència emergent. Particularment no crec que estiguem en crisis, sinó que estem en emergència d’una nova societat. Per tant no és una crisi econòmica, ni política, ni territorial, ni de valors. És simplement que el món que existia s’està trencant a trossets i està apareixent un altre. La qüestió és saber si nosaltres sabrem impulsar el naixement d’aquest nou món amb prou agilitat perquè tots els parts són dolorosos. Per tant fem-lo curtet!

Estem passant del vell al nou paradigma?

Sí. En l’àmbit social el vell paradigma va situar la ciència i l’economia al centre i això va permetre un avanç espectacular. Ara, el següent canvi és posar al centre el benestar de les persones. Dins del benestar òbviament hi ha la consciència. Per tant, estem fent un salt molt gran. Però aquest s’ha de fer col·lectivament, amb la summa dels individus i no tots estan al mateix punt. Però no passa res…

Tu tens alumnes que són empresaris. Ells també volen canviar el xip?

De fet tinc molts empresaris que ja estan en aquest xip. Hi ha el problema de com fer rendible una empresa amb aquest nou xip, perquè no podem negar que qualsevol empresa ha de ser rendible perquè si no, tu no pots comprar llenties!... En aquest punt estem experimentant, descobrint. Crec que hi ha moltes coses que les intuïm, però que encara no coneixem prou clarament.

... acceptació, comprensió i amor podrien ser tres sinònims. L’amor és l’acceptació del que succeeix. Si jo accepto que tu siguis com ets, llavors et puc estimar. Però només et puc acceptar si et comprenc

Continuaràs creant nous cursos?

Sí, sobretot intento crear materials que siguin útils. Aquesta és sempre la meva intenció. Ara per exemple, estic fent un manual per incloure els valors a l’empresa i de quina forma això la pot beneficiar. I perquè tots, treballadors, directius, propietaris… tinguin la mateixa formació, perquè si no és un desastre. Per tant cal fer formació de consciència, formació de valors.

I llibres?

Sí, amb una amiga de Madrid estem escrivint un llibre que parlarà de les idees que més fan patir a les persones. Quan escric un llibre sempre em plantejo ajudar al màxim de gent possible… i la conseqüència és que tot és molt fàcil! Sempre dic que el que faig és generar utilitat per a les persones, mostrant-los una caixa de bombons… i és clar, la xocolata és tan bona!

Deu ser molt satisfactori poder ajudar…

Sí, molt. I és una cosa que m’agrada molt. Sens dubte! Sobretot perquè ho faig de forma conscient i tinc aquesta intenció. Tot i que alguns dels llibres que he escrit s’han venut molt poc…

Potser algun dia escriuràs un best-seller!

La veritat és que sempre penso que serà un llibre molt útil. A veure si un dia l’encerto! Però sobretot els escric també per a mi. Quan jo escric una cosa, l’entenc i un cop aquí puc escriure una altra més profunda, per tant puc entendre una altra encara més profunda. I potser el llibre que he d’escriure és l’últim!

Potser és la temàtica…

Bé. Escric amb la idea què nosaltres hem de canviar la nostra manera de veure el món i fonamentalment cal canviar la divisió entre bons i dolents, entre el bé i el mal. Aquesta és l’essència de tot. A partir d’aquí, el 99% de les coses canvien, les relacions familiars, laborals, amb mi mateix… De cop i volta m’adono que jo sóc l’origen de l’amor, que tu no m’has d’estimar. Per tant quan jo et miro amb ganes de comprendre’t, t’estic estimant i dins meu ja hi ha amor! I com l’he aconseguit? D’on surt aquest amor? Surt de la meva mirada. Aquesta és la gran diferència. Bàsicament tot el que escric és sempre sobre la base del mateix.

Doncs amb els nens ens equivoquem bastant amb això del bé i el mal…

Sí, però no passa res, perquè si una persona no s’equivoca, no pot encertar-la, fa el que creu adequat... Tu tens dret a equivocar-te perquè si no t’equivoquessis, l’altra persona no podria aprendre. Per tant no ens hem de culpar… aquest és un altre món important, el de la culpa.

I un tema per una altra xerrada!

Sí!

Moltes gràcies Daniel! Si mai vas al Nepal a fer un trekking “petitó”, contractaràs a un sherpa?… un sherpa acompanyant a un altre sherpa?

Ja... jaa! No m’ho havia plantejat mai però em fa molta gràcia la idea!

Cristina Jané

 

Enllaços d'interès relacionats amb aquesta xerrada:

- www.danielgabarro.cat (pàgina web del Daniel Gabarró amb informació sobre cursos, conferències i similars...)

- www.aulainterior.net (el curs més profund sobre autoconeixement que en Daniel Gabarró imparteix cada any d'octubre al juny, a Barcelona, Lleida i Madrid)

- www.campusdanielgabarro.com (espai amb video-cursos gratuïts. En català i espanyol)

- www.BoiraEditorial.com (editorial on es publiquen gran part dels llibres de'n Daniel Gabarró, molts en PDF gratuïts)

 

 

Ets professional i vols aparèixer al nostre buscadorRegistra't gratuïtament a PortalHolístic!

Busques un professional? Troba'ls aquí!

Busques un esdeveniment? Troba'l aquí!

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 

 

Llicència de Creative Commons

Cercador

centres i professionals

de les teràpies naturals i activitats conscients

Select the region to restrict your search