Un lloc per viure conscient de viure
  • portalholístic

    Els millors professionals i centres

  • T'ajudaran a somriure't...

  • a relaxar-te...

  • a fluir com ell...

     

     

  • a sentir-los...

  • a contemplar-la...

  • a respectar-te...                                 

     

     

Especialitats

Ioga
La meditació amb postures físiques
En Ricard Perat d'Ananda Ioga ens explica la història i la idiosincràcia del ioga

La paraula catalana "ioga" prové del sànscrit yoga, que procedeix al seu torn del verb yuj: "col·locar el jou [a dos bous, per unir]" i es pot traduir per concentrar la ment, absorbir en meditació, recordar, unir, connectar, atorgar, etc. El verb yuj té la mateixa arrel indoeuropea que els termes catalans «jou» i «conjugal».

La paraula ioga es tradueix generalment com "unió". Pot referir-se a la unió de l'ànima amb Déu, o a la integració entre el cos, la ment i l'esperit.

El ioga és una de les sis dàrsanes, o escoles de pensament de la filosofia hindú. Aquestes escoles són (entre parèntesis els fundadors o principals referents històrics de cadascun): Vedanta (de Vyas), Ioga (de Patanjali), Samkhya (de Kalip), Purves Mimamsa (de Jaimini), Nyaya (de Gautama), Vaisesika (de Kanada).

El ioga s'originà abans de la nostra era a l’Índia, on persisteix com a tradició. Com que els textos en sànscrit manquen de cronologia, es desconeix exactament quan els habitants de l’Índia van començar a realitzar aquest tipus de meditació amb postures físiques.

La primera forma del ioga ja es troba en els quatre vedas. Era una disciplina d'introspecció, o concentració meditativa practicada conjuntament amb els rituals de sacrifici. Per ajudar els sacerdots vèdics a realitzar-los amb molta precisió i concentració.

Classificació dels principals tipus de ioga, segons els mitjans emprats:

• hatha-ioga. Domini extern i intern del cos.

• karma-ioga. Activitat externa amb renúncia progressiva al fruit de l'acció.

• bhakta-ioga. Amor, devoció i servei.

• raja-ioga. Domini intern de la ment. (habitualment identificat amb l’astanga).

• jnana-ioga. Coneixement abstracte.

• mantra-ioga. Domini del so i del ritme intern i extern.

• tantra-ioga. Utilitza les energies psíquiques i fisiològiques.

Els textos que estableixen les bases del ioga són el Bhagavad Gita, els Ioga Sutres (de Patanjali), el Gheranda Samhita, el Ioga darshana upanishad i el Hatha ioga pradipika.

Segons les doctrines Hindús en les quals s'asseu el ioga, l'ésser humà és una ànima (Atman) tancada en un cos (rupa). El cos té diverses parts: el cos físic (deha o śarira), la ment (mana), la intel·ligència (jna) i l'ego fals (ahaṃkāra).

Per dur una vida plena, cal satisfer tres necessitats: la necessitat física (salut i activitat), la necessitat psicològica (coneixement i poder) i la necessitat espiritual (felicitat i pau). Quan les tres es troben presents, hi ha harmonia.

El ioga és una saviesa pràctica que abasta cada aspecte de l'ésser d'una persona.

Ensenya l'individu a evolucionar mitjançant el desenvolupament de l'autodisciplina.

El ioga també està definit com la restricció de les emocions, que són vistes com a meres fluctuacions (vṛtti) de la ment.

Els seguidors de l’hinduisme distingeixen entre l'ànima (impassible, sense emocions) i la ment (sempre fluctuant i plena d’ansietats).

Segons alguns, el ioga ofereix els mitjans per comprendre el funcionament de la ment, o fins i tot seria l'art d'estudiar el comportament de la ment. Però d'altres opinen que el ioga no estudia res, no es tracta d'un esforç intel·lectual sinó d'una experiència mística, que entre altres coses ajuda a asserenar els incessants moviments de la ment, conduint a un impertorbable estat de silenci mental.

El ioga és, doncs, l'art i la ciència de la disciplina mental a través de la qual es conrea i madura la ment.

No és una ciència en el sentit occidental de la paraula. Els hindús utilitzen el concepte de ciència perquè saben que en el més racionalista món occidental, la ciència està ben conceptuada. El ioga busca arribar a la integració de l'ànima (atman) individual amb Déu (el Brahma) o amb la seva divinitat (avatar). Aquesta re-unió s'anomena Samadhi, a través de la qual s'accedeix a l'alliberament (mokha).

Ricard Perat Naval.

Professor de ioga i meditació. Cofundador del Centre Ananda Ioga de Lleida.

www.anandaioga.com Telf. 973266571

Cercador

centres i professionals

de les teràpies naturals i activitats conscients

Select the region to restrict your search